Què tal han exposat els companys?

En les darreres classes hem donat per conclosa la setmana de conferències. Tots ens hem enfrontat al públic i hem exposat el nostre tema. Però ho hem fet igual?

Està clar que cada persona és d'una manera i té la seua forma d'expressar-se. Hi ha persones que ho han fet molt bé com el cas de Paula i Elena, ja que s'expressen amb molta espontaneïtat en valencià i han elaborat els seus temes des d'un punt  interessant. En canvi a altres persones els ha faltat suc, és a dir, potència al parlar, actitud, força, com és el cas de Nacho i Cristina. En açò no vull dir que uns ho hagen fet millor que altres, no!

 En les conferències s'ha vist reflectit molt bé el caràcter i la forma de ser de cada u i com s'enfronta a situacions més incòmodes o dificultoses. També hem pogut observar si a la persona li ha agradat el tema que ha triat o s'ha sentit incòmoda amb aquest.

En definitiva, les conferències han estat molt bé, amb bonics powers points, una posada en escena correcta, temes interessants i pel que fa a la forma d'exposar-los, cada u ho ha fet tan bé com ha pogut, no?

El llenguatge visual

Diuen que de cada llibre aprens, que són un món nou per descobrir. Existeixen multitud de llibres, de diferents gèneres, autors i editorials. I a mi, que no m'entusiasma llegir, cada vegada m'agraden més els llibres i m'atrauen els seus diversos continguts. No em feu cas, en realitat la millor manera d'aprendre, d'evadir-te, de conéixer-te, és llegint.

El llibre d'on he tret els continguts de la meua conferència, es titula El lenguaje visual de María Acaso. De gènere acadèmic, per descomptat no és una història o una obra teatral, és tècnic i conté nombrosos aspectes sobre el llenguatge visual, les seues ferramentes, les figures retòriques... No es fa pesat, és molt amé i entretingut, perquè, a més, hi ha quadres recordatoris que destaquen les idees més importants i inclou molts exemples i imatges.

M'ha agradat molt perquè en poques pàgines aprens a descobrir els missatges ocults de les imatges i les seues característiques. Llibre a tenir en compte per a una millor alfabetització visual.

Nerviosisme i satisfacció

El darrer dimecres va tindre lloc la meua conferència sobre el llenguatge visual. A pesar que havia estat assajant i entenia a la perfecció el tema, la por a no vocalitzar i a anar massa ràpid va poder amb mi.

Em considere una persona molt perfeccionista, i si a això li afegeixes que sóc cabuda, fins que les coses no estan com a mi m'agraden refaig, refaig i refaig.

Vaig estar parlant a l'espill el dia anterior de la conferència, vaig escoltar música relaxant i dormí de meravella. Però a l'hora d'abordar el meu tema, quan va arribar el meu moment (bé l'hora d'abans ja estava nerviosa) vaig sentir un nus a l'estómac i em vaig tragar les meues pròpies paraules, eixes de “Dime de qué presumes y te diré de qué careces”. Ai! Xe! Que nerviosa estava i tot era per dos bajanades; no tenia vergonya, ni por escènica, ni m'espantava el públic, tampoc el tema a tractar ni la llengua. La causa: temor de sobrepassar la duració prevista i que els espectadors no m'entengueren!

Vaig tragar saliva i endavant, menejant les meues mans (un costum que tinc quan parle) i amagant el meu nerviosisme, vaig abordar el tema amb calma, explicant cada cosa, amb exemples clars i volent transmetre al públic que ho sabia fer i que estava ací davant d'ells sense por.

Se'm va passar ràpid i els somriures dels companys i els aplaudiments van acompanyar  la meua satisfacció de saber parlar sobre un tema uns 15 min. Més tard quan em vaig veure en vídeo, em va agradar la meua posada en escena, encara que haguera sigut millor fer-la al saló d'actes (no a l'aula) i potser m'haguera sentit més segura al estar en un nivell més alt que els companys. Estic convençuda que  la pròxima ho faré millor, però aquesta no ha estat gens malament.

(Enllaç a la presentació power point: cliqueu)